You may have to register before you can download all our books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Aquest volum, escrit per l'eclesiàstic Joan Binimelis (1538/9-1616), constitueix la primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca en la versió catalana que, com és sabut, és l'original. Sens dubte, aquesta part de l'obra, dedicada a la descripció geogràfica de Mallorca i de caràcter autònom respecte a la narració històrica i cronística, representa l'aportació més original de l'autor i la que manté més vigència i interès avui dia, tant per la modernitat del seu plantejament, com per la diversitat dels aspectes que són objecte de la seua metòdica atenció: situació geogràfica, afrontacions, proveïment d'aigua, cales i aptesa per a desembarcaments, cabuda i possibilitats d'ancoratge, demografia, dades econòmiques -produccions agrícoles i ramaderes--, dades històriques, règim jurídic, institucions, monuments i d'altres informacions rellevants de les poblacions illenques.
Si l'oeuvre de l'historien s'inscrit naturellement dans le temps, les contributions ici réunies, issues d'un colloque tenu en 2002, s'attachent à prendre en compte plutôt la notion d'espace. Elles s'interrogent sur l'analyse spatiale en histoire, la prise en compte d'un raisonnement spatialisé dans la relecture des sources, les formes d'appropriation de l'espace...
La ciutat de Tortosa, situada a la confluència dels inveterats camins de la costa mediterrània i de l’Ebre, i equidistant dels grans centres culturals de la Corona d’Aragó, desplegà una interessant activitat cultural durant l’edat moderna. Aquest llibre vol donar compte dels episodis més brillants de la vida literària durant els segles XVI i XVII, però també de les eines a l’abast de la societat local a l’hora de rebre, absorbir i redistribuir els gèneres literaris, els corrents estètics i els canvis culturals del moment.
Trenta-cinc articles sobre temes de toponímia, prologats pel Dr. Josep Gulsoy, que tracten els aspectes més diversos i més curiosos de la toponímia de les Illes Balears. El text es complementa amb un grapat de fotografies, originals de l’autor, que ajuden a copsar la realitat física dels indrets estudiats.
El Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes es va celebrar a Girona del 8 al 12 de setembre de 2003, coorganitzat per l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona. Aquest primer volum d’actes recull les ponències i comunicacions de la secció “Llengua literària de l’Edat Moderna” i les ponències de la secció “Llengua oral: anàlisi lingüística”.
La isla de Cabrera es la más pequeña del archipiélago Balear con la consideración de Isla. Aunque ha permanecido casi deshabitada, tiene una larga historia ligada a su gran puerto natural. Conocido desde la antigüedad, sirvió de escala a los navíos que cruzaban el mar Mediterráneo, en algunos casos con final trágico, tal como demuestran los quince pecios que reposan en sus aguas. La razón de ser de este libro es el estudio de la cartografía histórica de la Isla en todos sus aspectos. Normalmente, el historiador se apoya en la cartografía para fortalecer sus conclusiones o simplemente para ilustrar alguno de los hechos que narra. Sin embargo, el cartólogo o, si se quiere, el cartófilo, elabora toda la información a partir del mapa o plano y la historia pasa a ser una ciencia auxiliar. El subarchipiélago de Cabrera, con una privilegiada situación al sur de Mallorca, siempre ha estado relacionado con la defensa de ésta; pues, como dicen los estrategas, es una perfecta cabeza de puente; circunstancia que ha hecho que permaneciera intacto y que sea considerado un paraíso natural.