You may have to register before you can download all our books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
How many playwrights, novelists, philosophers, artists, composers, performers, filmmakers and critical thinkers influenced Samuel Beckett? And how profound has Beckett’s impact been on creative artists worldwide, who have responded to the stimulus of his work using every available medium, from theatre and television, through opera and contemporary art, to the internet and virtual reality? This book approaches these two questions. With contributions from eight countries, this volume emerges from the first Beckett conference to be held in Hungary. It captures the international, experimental, and collaborative spirit of the Samuel Beckett Working Group of the International Federation for Theatre Research.
Beckett’s Voices / Voicing Beckett uses ‘voice’ as a prism to investigate Samuel Beckett’s work across a range of texts, genres, and cultures. Twenty-one international contributors evaluate Beckett’s contemporary artistic legacy in relation to music, media, performance, and philosophy.
La literatura comparada té, a Catalunya, una tradició que pot considerar-se lògica i paradoxal alhora. La modernitat cultural que ha caracteritzat el país ha afavorit una crítica literària amb una dimensió internacional, cosmopolita, coherent amb les relacions entre la literatura catalana i les literatures europees. Ara bé, els principals crítics catalans que van adoptar en els seus escrits una actitud implícitament comparatista (molts d’ells van ser, a més, grans traductors) van obviar les pautes marcades des de les càtedres universitàries i, en alguns casos, van discutir l’orientació donada per l’acadèmia a aquesta perspectiva crítica. Aquest llibre reuneix una mostra d’aquests «comparatistes sense comparatisme»: crítics de talent, amb vocació i mirada europees, que exemplifiquen una història alternativa de la literatura comparada i revelen amb la seva manera de llegir que la nostra és, com deia Joan Fuster, una literatura entre literatures.
En l’àmbit català, la literatura comparada no va tenir una tradició acadèmica estable fins a finals del segle XX, la qual cosa no vol dir que no hi hagués comparatisme. Els primers comparatistes són els mateixos escriptors i, en el nostre cas, molts dels millors autors van ser també els principals crítics literaris de la primera meitat d’aquell segle. En els seus escrits mostren una actitud implícitament comparatista, en consonància amb la dimensió internacional i cosmopolita que els va caracteritzar, atès que molts d’ells van ser excel·lents traductors. Escriptors de gran talent i mirada europea com Ventura Ametller, Ferenc Olivér Brachfeld, Aurora Bertrana, Josep Maria Corredor, Joan Crexells, Jaime Gil de Biedma, Josep Palàcios, Jaume Pérez Montaner, Josep Maria Poblet, Rafael Tasis i Llorenç Villalonga representen una història alternativa de la crítica comparatista. Amb la seva manera de llegir palesen que la nostra és, com deia Joan Fuster, una literatura entre literatures.
Els estudis de literatura comparada a Europa van ser impulsats a finals del segle XIX per un home audaç i innovador, Joseph Texte. En un àmbit acadèmic en què havia arrelat una mirada nacional de les obres literàries, aquest professor de la Universitat de Lió va reivindicar una reformulació del cosmopolitisme inspirant-se en el concepte de Romanticisme, fonament del pluralisme europeu. Avançat al seu temps, Texte sostenia que, perquè l’art i el pensament francesos no es dissolguessin, s’havien de posar forçosament en relació amb els seus contraris. Aquest volum recupera, traduïts per primera vegada al català, quatre dels seus articles fundacionals, que ja va plantejar gairebé com un manifest: «Els estudis de literatura comparada a l’estranger i a França», «La història comparada de les literatures», «La joventut d’Edgar Quinet i la seva docència a Lió» i «El curs impartit per Edgar Quinet a Lió». A manera de cloenda, reproduïm el facsímil de l’edició francesa del primer article, que fins ara havia estat de difícil accés.
El 31 de gener de 1827, en una conversa amb J. P. Eckermann, Goethe va afirmar: «Jo no puc sinó sentir-me a gust contemplant les obres d’altres nacions, i aconsello a tothom d’adoptar aquest camí. Literatura nacional és un concepte que ja no diu gran cosa; està començant l’època de la literatura universal (Weltliteratur), i tots hem d’aportar el nostre esforç per accelerar el seu adveniment». En aquestes paraules es troben els fonaments, els valors i els ideals del que, amb el pas dels anys, ha esdevingut la literatura comparada. Ara bé, no sempre s’han entès de la mateixa manera: des de fa més d’un segle, cada generació literària ha sentit la necessitat de pregunta...
La obra de Maurice Blanchot, una de las más decisivas del pensamiento literario contemporáneo, es una respuesta plural a la exigencia de la escritura, cuya evolución puede entenderse como el resultado del conflicto entre dos fuerzas: una que pugna por cumplir las leyes de la tradición textual y otra que tiende a la dispersión. Así pues, si bien los escritos de Blanchot revelan una permanencia de la tradición, también los recorre constantemente la pasión del errar, el afán de apartarse de toda consigna que autorice un sistema, una certeza. En este contexto, la ambigüedad, la discontinuidad, el fragmentarismo, el centro sin centro, la litererrancia o la ateoría son conceptos que di...
Després dels estralls de la segona guerra mundial, el filòleg Victor Klemperer s’interessà per la dimensió intel·lectual de la creació literària, amb una preocupació molt profunda pel sentit de l’humanisme. Per la seva doble condició de romanista i jueu, impactat per l’ascens que havia tingut el nazisme, oferí una mirada alternativa a la d’altres estudiosos que, com ell mateix, aconseguiren que la romanística alemanya de la primera meitat del segle XX ocupés un espai medul·lar en la literatura comparada europea. Aquest volum aplega dos dels seus estudis cabdals: Cultura. Consideracions després de l’enfonsament del nazisme i El vell i el nou humanisme. Mentre que en el...
Simposi Internacional "Manuel L. Abellán, mestre de la història cultural" (2022 : Barcelona, Catalunya)